El saber del psicoanalista y su saber hacer


Tenim el gust de presentar-vos la JORNADA EUROPEA D'ESCOLA que tindrà lloc a Barcelona els dies 21 i 22 de gener de 2017. La seva gestació...

Programa Dossier Cartel Flyer  
Programa Dossier JEE2017 Poster JEE2017 Flyer JEE2017 La Comissió Científica ha optat, per treballar segons una doble modalitat d'intervenció. Ha triat doncs intervencions clàssiques de 15 minuts i intervencions curtes de 5 minuts. Les intervencions de 15 minuts s'agrupen entorn dels temes del "Saber-fer en singular" i de "El saber en acte". Les intervencions de 5 minuts han estat agrupades en dues taules de 6 intervencions en "El saber-fer" 1 i 2. Aquesta elecció reprèn en part, una experiència posada a prova en la Jornada Europea de Toulouse que introdueix una nova dinàmica del debat, al mateix temps que s'ha conservat una modalitat clàssica per a intervencions més sostingudes sobre el tema de les nostres Jornades sobre "El saber de l'analista i el seu saber-fer".

El saber de l’analista i el seu saber fer

Text de presentació de la jornada, de Colette Soler

Que un analista sàpiga molt, no hi ha dubte. Primer de tot pel seu propi anàlisi, per això podem parlar de “psicoanàlisi, didàctic”, la coma indicant que, en efecte, no n’hi ha un altre, perquè cadascun comporta un ensenyament. Llavors sap, per la diversitat dels seus estudis de textos, que des de fa més d’un segle de Freud i Lacan, que ha intentat conceptualitzar l’experiència. Però l’interrogant es refereix al saber amb el qual opera i a la particularitat dels casos que tracta i que fan possible allò que Lacan ha anomenat l’Acte analític pròpiament dit.

Quan Lacan posa com a títol a les seves conferències de Sante Anne, del 1970, “El saber del psicoanalista”, precisa que es dirigeix a altres clínics que no són psicoanalistes, als interns en psiquiatria eventualment presents allà. I s’hi dirigeix per dir-los que des de Freud no hi ha altra via a allò real del parlant que no passi pel llenguatge. Del seu analitzant mateix, de qui al començament ho ignora tot, al final l’analista no sabrà res més que allò que el dir analitzant hagi escrit amb l’ajuda de la interpretació sobre “el mur del llenguatge”, de fantasma a símptoma.

El terme de “saber” que Lacan ha introduït constitueix, en la psicoanàlisi, una paradoxa. En primer lloc perquè l’inconscient és allò que precisament no se sap, és doncs un no-sabut i llavors perquè el model de saber que proporciona la ciència exclou per definició la subjectivitat, que només proporciona veritats singulars. Lacan ha proposat una bella fórmula per a la paradoxa: “Els psicoanalistes són els savis d’un saber sobre el qual no poden conversar”, i del qual només se sap que prové de la seva pròpia anàlisi conduït fins a les seves conseqüències. Per això se somia amb el saber verdader de les matemàtiques, amb el dels matemàtics que poden parlar entre ells d’aquest saber, encara que la seva gestació no culmini mai.

Tot això no impedeix que hom es plantegi la pregunta de “què ha de saber l’analista”, què és el que cal que sàpiga? Aquí és on reprenem les expressions de Lacan quan denuncia “la mistagògia del no-saber”.

Què és doncs aquest saber? Què hi ha inconscient? Es refereix a què és l’inconscient? A quines són les seves conseqüències reals? Al saber d’allò que opera de l’analista a l’ analitzant en el dispositiu inventat per Freud? És un saber sobre el final del procés?...

Lacan ha produït l’acte analític, una noció estructural solidària de posar en exercici l’inconscient en cada anàlisi, per marcar que la funció causal, la funció operatòria de l’analista, és funció del saber adquirit en una anàlisi. Però, el saber-fer, no és potser alguna cosa diferent, alguna cosa que ens remet a les contingències de les particularitats? Lacan ho ha evocat algunes vegades assenyalant que només s’és responsable dins del límit del propi saber-fer. Això equival a dir que aquest saber-fer no es pot atribuir a una elecció del subjecte. Que potser deu venir dels dons de la naturalesa? En tot cas, es presenta distribuït de manera desigual i és més proper a les capacitats que al saber. Efectivament, de manera general, des de la cuinera a l’artista i passant per les arts liberals, un saber-fer és un fer del qual no en respon cap saber articulat. No obstant, en certs camps, es pot adquirir parcialment a través de l’exemple i es pot perfeccionar a base d’exercici, tal com passa amb aquell “toc” de la cuinera. De tota manera, per a l’analista no hi ha cap exemple que valgui per al seu acte, ha de reinventar cada vegada; tampoc serveix l’exercici, perquè el que s’acumula amb l’experiència produeix, sobretot, efectes d’estancament. D’altra banda, tampoc es tracta dels seus propis mèrits perquè l’anàlisi no és... la seva obra.

A què pot aplicar-se, llavors, el saber en l’anàlisi? A la proximitat amb l’inconscient? Al tractament de la transferència? Al saber fer amb la veritat? A fer semblant d’objecte? Aniria, potser, en el sentit de la rutina del psicoanalista, funcionari que sap prémer els botons, o millor en el sentit d’una inventiva quasi artística? I de manera més específica: d’on ve això que no és una aplicació d’un saber? Amb la seva lleugera connotació de talent personalitzat, no seria allò que torna a portar l’obscur component personal, que tota formació analítica apunta a contenir, per fer possible la famosa “neutralitat benvolent” de la qual parlava Freud? No es tractaria d’aquella mena de posta en suspens de les característiques pròpies de l’analista sense la qual la psicoanàlisi es converteix en una reeducació normativa? No seria, en la cura, l’última incidència del ser, propi de l’analista, que es fa càrrec del seu fantasma o del seu símptoma? Com assegurar-se que la fecunditat que se li imputa i de la qual a vegades, poc o molt, se’n complau, no li doni tant color de singularitat que s'emancipi de les finalitats analítiques?

Colette Soler, 24 de juliol del 2016

Informació de la Comissió Científica:

1. Les intervencions s'han atendre a dues modalitats que s'aniran alternant en diverses taules de treball: intervencions breus (de 5 min.) i intervencions més prolongades (de 15 min.).

2. La data límit de lliurament del text complet i definitiu (necessari per als traductors) és el 2 de gener 2017. La Comissió Científica està composta pels tres secretaris dels secretariats del passi d'Europa i pels tres membres d'Europa del Consell d'animació i orientació de l'Escola.

4. La Comissió Científica vol assenyalar que el nostre tema apunta a l'articulació entre els dos termes de l'enunciat, el saber de l'analista i el seu saber fer. No es tracta d'abordar-ne o un o altre, sinó precisament de la interrelació entre tots dos, la qual cosa no nega l'eventual perplexitat (hiancia, béance) que els concerneix.

Dates: 21 i 22 de gener 2017 (el dissabte, jornada sencera; diumenge, mitja jornada)
Lloc: Auditori AXA, Avda Diagonal, 547 i C/ Deu i Mata, 111

axa2Axaaxa3

Comissió Científica
Rithée Cevasco (Espanya), Mª Luisa de l'Oliva (Espanya), Mª Teresa Maiocchi (Itàlia), Mario Binasco (Itàlia), Colette Soler (França), Patricia Zarowsky (França)

Comissió d'Organització
Ana Martínez (coordinació), Jorge Chapuis, Ramon Miralpeix, Guillem Pailhez

Traducció simultània a tres llengües: castellà, italià, francès

Seguirem enviant regularment més informació, però des d'ara mateix indiquem que cal ocupar-se aviat de l'allotjament, atès que Barcelona és en l'actualitat una ciutat turística de primer ordre i els hotels estan molt sol·licitats fins i tot al gener. Per aquesta raó s'aconsella no deixar la reserva del seu allotjament per al final.

Els facilitem en arxiu adjunt un llistat d'hotels de diferents categories i preus. L'organització té pactats preus especials amb l'Hotel NH Collection Constanza, situat al costat del Auditori AXA).

Tarifes d'inscripció
- Tarifa normal: 60€
- Tarifa inscrits als Col·legis Clínics: 50€; amb justificant
- Tarifa estudiant: 40€, amb justificant i menors de 28 anys


Esperem a tots els nostres col·legues d'Europa, i per què no? també als d'Amèrica Llatina que volguessin aprofitar el temps de les seves vacances a l'agradable ciutat de Barcelona.

Cordialment
Rithée Cevasco, Mª Luisa de l'Oliva i Ana Martínez

Informació
Telèfon +34 934 108 317 de dilluns a dijous de 12:00 a 14:00 i de 19:00 a 21:00
ana.westerhausen@gmail.com